Com arbres que caminen és una proposta d’Imma Soler Fargas (poesia) i Marina Berdalet Andrés (pintura) on poesia i pintura dialoguen al voltant del sentit individual i col·lectiu de l’arbre.
L’arbre ha estat en totes les cultures un element de gran riquesa simbòlica. I són molts els artistes que s’hi han inspirat. És l’eix que uneix la vida subterrània amb el cel, metàfora del moviment d’ascens i de l’home. Joan Miró per exemple, deia que necessitava pintar descalç enmig d’un paisatge, com si fos un arbre xuclant l’energia de la terra amb les seves arrels.
L’objectiu de Com arbres que caminen no és il·lustrar poemes, ni tampoc escriure a partir d’una imatge. Berdalet i Soler han reunit obres seves en les quals l’arbre adquireix un valor simbòlic.
El nom de l’exposició està agafat de l’Evangeli de sant Marc: Video homines, sicut arbores ambulantes, o sigui: Veig els homes, com arbres que caminen (Marc, 8:24), diu el cec guarit de Bet-Saida quan comença a veure-hi. Josep Carner també fa esment d’aquest passatge en el seu poema D’arbres (1953):
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l’Home un orb guari,
i aquell tornat de tenebror s’esfereïa
en descobrir els vianants en el matí.
-Veig arbres que caminen- agenollat va dir.
En aquest vídeo editat hi trobareu un tastet de l’obra plàstica i poètica de les autores: Com arbres que caminen.
Quin hivern més dens
damunt de les teulades!
els arbres despullats,
els ulls clucs de les cases.
Quin silenci espès
em puja per les cames,
em recorre el cos
i em tiba per les branques.
Amb els cabells gebrats
m’aferro a les paraules
i acarono la molsa
d’un vers inaugurat.
Per quins camins remots
puc retrobar la calma?
S’adorm el talp poruc
quan el silenci el guarda.
Imma Soler Fargas
AAVCC web 